En un moment en què el planeta s’enfronta a desafiaments climàtics sense precedents, la Unió Europea ha abanderat la transició ecològica com una de les seves pedres angulars per al futur. Espanya, com a membre destacat d’aquest bloc i amb una posició geoestratègica crucial, es troba al bell mig d’aquesta transformació. Tradicionalment, el discurs sobre la lluita contra el canvi climàtic s’havia centrat en les imperioses necessitats tecnològiques, les complexes regulacions normatives i les obligacions ètiques. No obstant això, un recent informe revelador irromp en aquest panorama per subratllar una evolució fonamental en la percepció ciutadana: la transició ecològica ha traspassat les barreres de l’elit científica i la política per aterrar en el terreny de les oportunitats econòmiques i el benestar social. Aquest article s’endinsa en les profunditats d’aquest estudi, que no només analitza les dades, sinó que interpreta els complexos matisos d’una societat en evolució.
La notícia central, que ressona amb una força particular en l’actual context de recuperació post-pandèmia i incertesa econòmica, és que més de la meitat de la població espanyola percep la transició ecològica com un motor de creació d’ocupació. Aquesta dada, aparentment senzilla, encapsula un canvi de paradigma significatiu. Ja no es tracta només d’una amenaça ambiental que cal mitigar, sinó d’una via tangible per generar riquesa, modernitzar el teixit productiu i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. L’informe assenyala que el repte actual va més enllà dels aspectes tècnics o legislatius; ara és profundament social, distributiu i territorial. Això implica que les polítiques públiques i les estratègies empresarials han de reconèixer i abordar les implicacions que la transició tindrà en els diferents estrats de la societat i en les diverses geografies del país. El fet que un contundent 56% dels espanyols consideri que combatre el canvi climàtic ha de ser una prioritat d’actuació, i un aclaparador 77,9% cregui amb total seguretat que el fenomen ja està ocorrent, confirma un consens climàtic robust. Tanmateix, aquesta convicció generalitzada, tot i ser àmplia, mostra signes de debilitament quan la transició es percep com una realitat allunyada de les necessitats i preocupacions quotidianes dels individus. Això posa de manifest la crucial necessitat de recalibrar el discurs públic, emfatitzant un relat més pràctic i pragmàtic, centrat en els beneficis tangibles per a les persones i els territoris, com ara el benestar, la resiliència i, sobretot, l’ocupació. L’anàlisi d’aquest informe no és només un exercici estadístic; és un termòmetre social que mesura la disposició d’una nació a abraçar un futur més verd, sempre que aquest futur es presenti com una oportunitat tangible i no com una càrrega addicional. Aquesta reorientació del focus és vital per assegurar una transició justa i equitativa, que no deixi ningú enrere i que aprofiti el potencial transformador d’aquesta era verda.
La Transició Ecològica com a Palanca de Benestar i Ocupació
La transició ecològica, un concepte que fa tot just uns anys s’associaria principalment a la gestió de residus o la protecció d’espècies, ha evolucionat en la percepció col·lectiva espanyola fins a erigir-se com una font primordial d’oportunitats. L’estudi desvetlla que la ciutadania veu cada cop més aquest procés com una via per al progrés, especialment si s’acompanya de polítiques de suport robustes, programes de formació adequats i una inversió decidida. L’aspecte més destacat d’aquesta transformació perceptiva és la creació d’ocupació, assenyalada com el principal benefici socioeconòmic associat al procés per un significatiu 56% de la ciutadania. Aquesta xifra no és només un percentatge; representa un salt qualitatiu, havent augmentat en 16 punts percentuals respecte a l’any anterior (2024). Aquest creixement subratlla una maduració en l’enteniment públic sobre el potencial de l’economia verda.Però els beneficis percebuts no s’aturen aquí. La transició ecològica també guanya pes com a motor de modernització del teixit productiu, de cohesió social i de creixement econòmic general. Aquestes percepcions són crucials perquè ajuden a construir un relat més atractiu i inclusiu per a un procés que, d’altra banda, podria ser vist com una càrrega o una restricció. A més, la ciutadania associa clarament la transició amb beneficis directes per a la salut i el medi ambient en el seu entorn immediat. Un 65,7% creu fermament que contribuirà a reduir la contaminació de l’aire, una preocupació creixent en grans nuclis urbans. Paral·lelament, un 63,1% considera que ajudarà a tenir entorns urbans més nets i saludables, amb efectes directes sobre la qualitat de vida. Finalment, un 60,7% preveu efectes positius generals sobre la salut, una xifra que reflecteix una comprensió holística dels beneficis de viure en un entorn més sostenible. Aquestes dades emfatitzen que, quan la transició es vincula amb millores tangibles i directes en la vida de les persones, la seva acceptació i suport augmenten dràsticament. De fet, l’impuls a la innovació i el desenvolupament tecnològic en aquest àmbit és tan gran que es pot veure en projectes com el de La URV Desenvolupa CoCoGraph: La IA Que Reimprimeix la Química Molecular, que il·lustra com la recerca avançada pot ser un pilar fonamental per a solucions de futur sostenibles.
Polítiques de Suport i la Necessitat d’una Pedagogia Territorial
L’informe no només mapeja les percepcions, sinó que també proporciona una guia invaluable sobre les preferències ciutadanes respecte a les polítiques públiques. El missatge és clar: hi ha una preferència nítida per aquelles mesures que faciliten l’acció individual i col·lectiva, i que redueixen les barreres econòmiques. Les polítiques que gaudeixen de major suport popular són els plans de rehabilitació energètica en llars, amb un contundent 75,2% de recolzament. Aquesta dada és especialment rellevant en un país amb un parc d’habitatges envellit i una considerable dependència energètica. Segueixen de prop la prohibició de plàstics d’un sol ús, amb un 72,7%, una mesura que ja s’ha implementat parcialment i que té un gran impacte visual i ambiental, i les campanyes de sensibilització sobre consum sostenible, amb un 67%. Aquests resultats apunten cap a una ciutadania que valora les mesures proactives i que entén la importància de la informació i l’educació per fomentar comportaments més verds.En contrast, les mesures percebudes com a restrictives o que impliquen un cost directe i immediat per al ciutadà generen menys suport. Aquesta tendència subratlla la importància estratègica d’avançar en la transició mitjançant incentius, una simplificació administrativa que redueixi la burocràcia, un acompanyament efectiu per a les empreses i els particulars, i una pedagogia territorial. Aquesta última és particularment crítica en aquells llocs on el desplegament de noves infraestructures, com ara parcs eòlics o plantes fotovoltaiques, requereix un major diàleg i una legitimació social robusta. La governança local juga un paper essencial aquí, ja que la implicació de la ciutadania en la presa de decisions i la percepció dels beneficis locals són clau per evitar conflictes i assegurar la viabilitat dels projectes. La necessitat de reforçar el teixit gerencial i la capacitat de gestió pública a nivell local, com s’ha observat en casos com el que es descriu en l’article Tarragona Reforça el seu Teixit Gerencial: Un Anàlisi de Fons sobre la Cerca d’un Gerent Empresarial, és fonamental per a una transició ecològica exitosa que pugui navegar les complexitats territorials.
El Consens envers les Energies Renovables i el Desafiament de la Llicència Social
En el cor de la transició energètica hi ha el suport a les energies renovables, un pilar fonamental per descarbonitzar l’economia. L’informe confirma que aquest suport continua sent majoritari i fervent a Espanya. Les energies solar i eòlica, les grans protagonistes d’aquesta transformació, gaudeixen d’un recolzament altíssim: un 84% per a l’energia solar i un 78% per a l’eòlica. Aquestes xifres reflecteixen no només una consciència ambiental, sinó també un reconeixement de la seva viabilitat tècnica i el seu potencial econòmic en un país amb recursos naturals abundants per a ambdues tecnologies. A més, l’hidrogen verd, una tecnologia emergent amb un potencial immens per a sectors de difícil descarbonització com la indústria pesant o el transport de llarga distància, manté una valoració rellevant del 69%. Aquest percentatge subratlla la percepció de l’hidrogen verd com una tecnologia associada a la innovació i la modernització, un element clau per a la competitivitat futura del país.Tanmateix, l’informe introdueix una distinció crucial que marca una nova etapa en la transició: la importància de la «llicència social». Ja no n’hi ha prou amb un suport generalitzat a les tecnologies netes. El repte ara és més complex i localitzat: és imperatiu explicar amb major claredat i transparència on, com i amb quins beneficis es desplegaran les infraestructures associades a aquestes energies. Aquesta exigència de la ciutadania reflecteix una maduresa en la percepció; el públic no només vol el «què», sinó també el «com» i el «per a què» local. Aquesta llicència social esdevé un factor determinant en la viabilitat dels projectes, exigint als promotors i a les administracions una major proactivitat en el diàleg amb les comunitats locals, la compensació de possibles impactes i la garantia de beneficis compartits.
Perspectives de Futur i el Rellat de la Transició
La mirada cap al futur respecte a la transició ecològica també revela una tendència positiva. La majoria de la ciutadania la percep com una oportunitat, especialment a llarg termini. Mentre que un 50,3% la considera una oportunitat en el curt termini, aquesta xifra augmenta significativament fins al 62,9% quan la projecció es fa a llarg termini. Aquesta divergència suggereix que, tot i que hi pot haver inquietuds o incerteses sobre els impactes immediats o els costos inicials, la visió d’un futur més sostenible i pròsper preval amb el temps.Aquesta percepció, fonamental per mantenir l’impuls polític i social, millora encara més quan la transició ecològica es planteja no com una sèrie de mesures restrictives, sinó com una agenda integral de benestar, ocupació, resiliència i protecció dels territoris i de les persones més exposades als seus efectes. Aquesta reorientació del discurs és vital. Tal com assenyala Anabel Suso, coordinadora de l’informe i directora d’Innovació de Polítiques Públiques de Red2Red, «els dades d’aquesta edició mostren que la transició ecològica manté un ampli recolzament social, però també que la ciutadania és cada cop més exigent amb la forma en què aquest procés es desenvolupa. El repte ja no és només explicar l’objectiu climàtic, sinó connectar la transició amb beneficis tangibles i directes per a la vida de les persones». Aquesta declaració encapsula la nova frontera de la transició ecològica: convertir l’abstracció d’un repte global en una realitat local d’oportunitats i millores.
La transició ecològica a Espanya, doncs, es troba en un punt d’inflexió. Ha transcendit la fase de la mera conscienciació per entrar en un escenari on el pragmatisme i els beneficis concrets dicten el ritme i la direcció. La voluntat ciutadana hi és; ara el repte recau en la capacitat de les institucions, les empreses i la societat civil per canalitzar aquest suport en polítiques i projectes que materialitzin les promeses de benestar, resiliència i, crucialment, d’ocupació. El futur d’una Espanya més verda i pròspera dependrà de la capacitat de construir un relat inclusiu i de posar les persones al centre d’aquesta transformació inevitable.
https://www.compromisorse.com/rse/2026/05/29/mas-de-la-mitad-de-la-poblacion-espanola-percibe-la-transicion-ecologica-como-motor-de-empleo/
